Finalíssima d'Austràlia.

Acaba d'acabar l'Open d'Austràlia 2009 que té seu a Melbourne, una de les ciutats més australs del món.
Ha estat un torneig sencillament increïble, calurós i vibrant, sobretot aquest últim partit. Nadal, que venia de jugar un titànic i laboriós partit davant el seu compatriota Verdasco ha guanyat el torneig enfront de Roger Federer. El jugador d'Oderville, qui practica un millor tennis del món -almenys el més solvent-, va guanyar a grans rivals com Roddick o del Potro, ambdós dins el top10 del circuit ATP.
La final ha estat titànica: 4 hores i alguna cosa més. Com cada final que disputen aquests dos monstres, val la pena veure-la i aixecar-se de bon matí i sacrificar algunes hores de son. A les 9 ha començat tot. Els reiterats errors de la cadena televisiva Cuatro ens han tret de polleguera més d'una vegada. Un total de 30 minuts abans de poder seguir amb total tranquil·litat el duel que es localitzava al Rod Laver Arena, un estadi que ret homenatge a l'únic jugador de la història en guanyar els quatre Grand Slams en un any!

Sense més dil·lacions ha començat la final. Nadal s'apuntava un primer set -en tie break- que previsiblement havia de marcar el ritme del partit. Nadal semblava que no havia acusat l'esforç de les semifinals. Però Federer amb un joc solvent i molt més eficaç que el de Manacor, s'ha apuntat el segon set, mitjançant drives molt ben dirigits i amb una determinació molt clara. Llavors, al tercer set s'ha repetit el resultat del primer. De la mateixa manera, s'ha repetit el segon set durant el quart set.
Al cinquè i definitiu set, ja depenia tot de la part psicològica; part que ha quedat palès que ha de treballar moltíssim el suís si vol aspirar a guanyar en una altra ocasió al jugador espanyol. En aquest set sí que els dos arribaven físicament fatal, i no ha estat Nadal qui ha guanyat el set sinó que Federer l'ha perdut mitjançant incomprensibles errors no forçats, que denotaven que no podia aguantar més la pressió. Els eficaços drives havien deixat pas a desastrossos revessos. Des del primer moment s'ha vist que el d'Oderville no s'enduria el torneig.

El partit s'ha acabat i amb la victòria de Nadal hem començat a rememorar les finals anteriors que han tingut sempre el mateix resultat a favor del manacorí.

Les conclusions que ens queden d'aquesta gran i enèssima final és que Nadal ha fet història dins el tennis espanyol en proclamar-se el primer espanyol en aconseguir l'Open d'Austràlia i seguir fent història dins el tennis mundial. Per la seva banda Federer ha demostrat que duu a terme un joc molt més solvent i estilitzat que el manacorí, però que per a millorar ha de treballar la part psicològica. Les llàgrimes del suís han demostrat que havia dut una preparació duríssima per enfrontar-se al jove de Manacor i que segurament confiava en la victòria, però el millor esportista espanyol del moment ha tornat a donar un cop d'autoritat i ha demostrat que és un jugador dins i fora de la pista, ja que veient l'estat anímic en què es trobava Federer durant l'entrega de premis, ha decidit no fer sang de la situació. Molts no renunciarien a l'alegria d'un premi d'aquestes dimensions per fer sentir millor a un altre.

Val la pena ser fan d'aquests dos grans esportistes... l'esport no té fronteres i menys si l'institucionalitzen Federer i Nadal o Nadal i Federer, dos grans ambaixadors.