Quan les mentalitats obtuses afloren.

Sempre he estat defensor de la parietat en l'esport, així com en el treball laboral i, només faltaria, justícia social. Quan els/les nens/es petits comencen les seves respectives carreres esportives particulars, se'ls ensenya moltes màximes entre les quals es troba que hi ha d'haver justícia entre sexes i que ambdós tenen el dret de poder practicar esport i competir.
Doncs bé, sembla que en aquest país on tenim esportistes de gran nivell i que tant bé ens representen, encara no ho hem après. I és que la Federació Espanyola de Gimnàstica Rítmica ha dut a terme una de les moltes injustícies que potser estàvem acostumats que passessin fa 30 anys, però no ara. Doncs sí, ha prohibit competir a homes quan sí poden competir les dones.
Que sigui un esport que ha estat tradicionalment de representació femenina no implica que el gènere masculí no tingui dret a competir. És el cas de Ruben i Christopher, dos gimnastes valencians que han vist amb molt mals ulls això que ha succeït.

Ara mateix no em ve al cap qualsevol cas en què un esport eminentment femení hagi marginat al masculí, però sí a la viceversa. Afortunadament, a l'actualitat, tots els esports són representats per ambdós sexes. Al futbol, per exemple, un Campionat del Món femení, tot i no tenir una expectació mediàtica com un de masculí, ha esdevingut un esdeveniment pel qual molts països del món es barallen per tenir una representació a la fase final de la Copa del Món.
Un altre exemple el trobem a la Lliga Americana Femenina de Bàsket (la WNBA), l'esport on el gènere femení es veu més recompensat econòmicament que en qualsevol altre esport.

Tornant al cas de la gimnàstica rítmica, és molt trist que succeeixin aquestes coses actualment. No sé per quin motiu la Federació Espanyola de Gimnàstica ha dut a terme aquesta discriminació sexual, però si ho han fet per ferides encara obertes no crec que estigui bé. Sovint, el foc no s'ha de combatre amb foc per molts incendis que hi hagi hagut anteriorment. És un fet demostrable que els homes no tenen tanta elasticitat muscular i agilitat com les dones, però no per això se'ls ha de castigar... ans el contrari.
Si un dia, per exemple, trobem a un corredor blanc a la final dels 100m llisos en una prova de la Copa del Món se'l ha de felicitar, perquè els corredors amb una melanina negra tenen més possibilitats d'arribar a la final a causa de què tenen més fibra (teixit) vermella que els blancs, cosa que genera potència i resistència alhora que és un tipus de fibra més pesant que la blanca. A la natació, per exemple, passarà el contrari.
Són mostres empíriques que cal tenir en compte i que en cap cas s'ha de castigar, ans al contrari.

Sincerament, espero que es sancioni a aquesta federació i que les grans estrelles de la gimnàstica rítmica d'aquest país, com Almudena Cid, es pronunciïn al respecte. L'esport mai ha de ser utilitzat com una arma per a fomentar odi entre la gent.